16 d'Abril de 2020

EL CINE NO ENS ABANDONARÀ

EL CINE NO ENS ABANDONARÀ

Qui ens havia de dir que aquesta pandèmia seria la confirmació d’una cosa que ja intuíem? Com podíem saber que les pel·lícules que estàvem seleccionant per a Un Impulso Colectivo eren una mena d’anunci del que ens estava arribant? Quan al D’A vam decidir programar Actos de primavera o La educación sentimental no teníem ni idea que les seves trames íntimes, la seva condició de petits diaris privats, ens podrien de ser tanta utilitat, de tant consol davant el tancament dels cinemes, o davant la impossibilitat de fer el festival que voldríem. Almenys, tant aquestes pel·lícules com My Mexican Bretzel o Video Blues, igualment enfocades en la vida familiar i els universos privats, ens diuen que el cinema segueix, encara que sigui en altres llocs, i que a més continua explorant, també, nous llenguatges. També en forma de ficcions desbordants, apassionants, divertides o intrigants, com As mortes, La reina de los lagartos o Violeta no coge el ascensor.

El jove cinema espanyol, doncs, el que fa uns quants anys cridava i es rebel·lava contra tot, ha entrat en una fase de resistència melancòlica, com ja vam veure l’any passat, que en aquesta edició assumeix una gran força formal, una energia imparable. En els curts, a més a més, això es barreja amb un crit ofegat, amb la plasmació d’un impàs polític que afecta les relacions emocionals, el dia a dia que vivíem i que ara caldrà replantejar. És com si La nuit d’avant o Una película hecha de, Os prexuizos da auga o Pol·len, entre altres, mostressin la ressaca de totes les revolucions que no han pogut ser durant aquests anys, però ho fessin pensant en un futur on tot tornarà a ser possible. L’estrena mundial de Girant per Sant Antoni, que reflecteix amb contundència l’estat de les coses a partir d’un mercat barceloní —juntament amb altres curts tan combatius com Greata (Nàusea) o 16 de decembro—, confirma que tot està per fer. I que el cinema haurà d’exercir un paper essencial en la reconstrucció. Sigui com sigui i costi el que costi.

Carlos Losilla

 

PREMIS D’A 2020!

9 de Maig de 2020

La pel·lícula islandesa Un blanco, blanco día, del director Hlynur Pálmason, ha guanyat el premi Talents a la millor pel·lícula…