Joan Zaragoza
Tenim dues pel·lis en projeccions consecutives i que comparteixen moltes coses: la catalana OPEN24h, de Carles Torras (dimecres dia 2 a les 16:30) i Los Viejos, del bolivià Martín Bouloq (dijous dia 2 a les 18:30). Les dues comparteixen la dilatació del temps, els silencis familiars, el fet de ser-hi o tornar a la casa dels pares. Intensament poètics, els dos transiten per camins similars per acabar sent totalment diferents. I un ho fa des del món urbà i l’altre des del món rural. Los viejos, premiada al prestigiós festival de Busan (Corea del Sud), té una fotografia impressionant, emmarcada entre vinyes, de ritme sobri i pausat, però les subtils referències polítiques ens fan pensar en les vetllades connotacions socials del tailandès Apichatpong Weerasethakul, en les metàfores utilitzades en aquests països llunyans, joves i vells al mateix temps, on la retrobada de l’amor, les ferides per curar i les seves el·lipsis ens han fet recordar en el que deia João Canijo a la presentació de Sangue do meu sangue: deixar espai perquè l’espectador arribi a les seves pròpies conclusions.  OPEN24h, en canvi, es situa en un món urbà, en blanc i negre, i la contemplació paisatgística aquí no hi té lloc: el relat ens ofega i incomoda, la vida és complicada, la feina és dura i les obligacions familiars poden ser una càrrega. Us sona haver de prendre decisions per intentar solucionar les coses? I que no surtin bé del tot? Havent dirigit Trash fa 3 anys, nominada a multitud de premis Gaudí, certifiquem que el cinema català està agafant volada, que hi ha lloc per diferents propostes, que els cineastes d’ara mateix tenen històries que explicar i discursos diversos, i que aquí estem per donar cabuda a les propostes més interessants. Esteu avisats: no tot és de colors, ho sabem.