Vicent Fibla
A França, les sagues familiars en el món del cinema són bastant habituals. Veiem passar mares i filles, pares i fills, germans i germanes d’un costat a l’altre de la càmera. Si el fill de Jacques Demy i Agnès Varda, Mathieu Demy, protagonitzava Jeanne et le garçon formidable, de Ducastel i Martieu, el fill adoptiu del geni francès és Christophe Honoré, tothom ho sap. L’esperit de Demy es va reencarnar a Les chansons d’amour i Dans Paris, i ara pren forma de nou a Les bien-aimés, on diverses i il·lustres sagues es creuen: pensem cantar i moure’ns amb la gram dama Catherine Deneuve i la seva filla -a la vida real i en la ficció- Chiara Mastroianni (fa falta recordar qui és el seu pare?); amb el carismàtic fill del director Philippe Garrel, Louis Garrel (casat amb la Valeria Bruni-Tedeschi i per tant cunyat de Carla Bruni i… Sarkozy!), Ludivine Sagnier (quina casualitat, el seu nòvio és Nicolas Duvauchelle: el vau veure a Una mujer en África de Claire Denis?) i la importància d’uns secundaris de luxe: Milos Forman i com sempre, un personatge gai importantíssim, Paul Schneider (ens encanta, amb el seu aire de guapet americà amb segones intencions…). Com veieu, els no-francesos no semblen estar casats amb ningú important! Si per a tu Los paraguas de Cherburgo és l’esteticisme extrem, el loop etern sobre les relacions paterno/maternofilials, la millor composició de papers de paret i vestuari… Les bien-aimés ÉS la pel·lícula. La música no és Michel Legrand, no fa falta dir-ho (heu vist l’spot D’A 2012 amb la música de Les Ninos Castelnuovos?). No és Demy, ni falta que li fa: és un dels directors més personals ara mateix, que dóna la volta a les convencions del gènere, actualitza el discurs i modernitza el feeling; que impregna els seus personatges d’aquella sensualitat de la mateixa manera que feia el mestre, i que converteix el gènere, els rols i l’orientació sexual en el motor de moltes situacions. Si ets dels que no li importa que li diguin marica perquè t’agraden els musicals, ja fas tard a tenir l’entrada a les mans; si t’agrada veure una magnífica història a la pantalla, a través del temps i l’espai, també. Els nostres pares o avis potser es van enamorar amb Los paraguas de Cherburgo, un film revolucionari al seu moment, totalment “en-chanté” i a tot color. El musical del segle XXI no és com West side story: si has vist Declaración de guerra als Verdi o als Renoir, ho entendràs perfectament.