Sorry, this entry is only available in Català and Español.
Fa quatre anys el D’A – Festival de Cinema de Barcelona va decidir apostar pel cinema fet aquí, propostes emergents i de kilòmetre zero a les quals donar una empenta perquè puguin trobar el lloc que els hi pertoca i enlluernar les pantalles més prestigioses del món, o les més inquietes, o les més concorregudes.
Amb aquesta voluntat es va crear el D’A Film Lab Barcelona, perquè el D’A ha entès que no pot tenir un paper passiu en la confecció cinematogràfica. Que si bé el seu rol principal és el de mostrar el cinema d’autor més destacat de l’any perquè el públic el pugui degustar, ha de ser, igualment, un catalitzador perquè els projectes susceptibles de convertir-se en part de la programació trobin el seu camí fins a materialitzar-se. Dit d’una altra manera: tenim clar que no serveix de res tenir un bon cap de sala atenent si no es té un bon equip de cuina i ingredients als fogons.
Per això, des de 2020, i cada any una mica més, el D’A Festival de Cinema de Barcelona és un certamen bicèfal, espai dividit entre sales de gaudi col·lectiu i les sales de confecció cinematogràfica. El saló i la cuina. El saló és de sobra conegut i per això volem reivindicar una cuina que ha contribuït a preparar alguns dels plats més estimulants d’aquesta temporada de festivals. Concretament dels de Donosti i Valladolid, que obren el període tardorenc al país.
El silenci passa per Sant Sebastià
Sandra Romero estrena al Festival de Sant Sebastià Por donde pasa el silencio, projecte guanyador de la secció Final Cut del D’A Film Lab 2024. El seu talent ja era conegut al D’A gràcies al seu curtmetratge El perro de un torero, amb el qual va formar part d’Un Impulso Colectivo – Curts 2023, i amb el seu debut al llargmetratge, història sobre el retrobament de tres germans que s’interpreten a si mateixos, basat en el seu curtmetratge homònim, es confirma com una directora d’una enorme projecció. Coproduïda per Playa Chica Films, Mammut Films, Icónica Producciones i Aúna Producciones, Por donde pasa el silencio competirà a la secció New Directors del certamen donostiarra i comença així un prometedor circuit de festivals i sales.
Doblet a Valladolid
La Semana Internacional de Cine de Valladolid, Seminci, és el marc on es podran veure per primera vegada La mitad de Ana, de Marta Nieto, en Secció Oficial, i La marsellesa de los borrachos, de Pablo Gil Rituerto, a la secció Tiempo de Historia. Marta Nieto debuta en la direcció de llargmetratge amb aquest film sobre maternitat i infància trans després d’haver dirigit el curtmetratge Son, de la mateixa temàtica i estrenada igualment a Valladolid. La mitad de Ana, com Por donde pasa el silencio i La marsellesa de los borrachos, va ser un dels projectes seleccionats al Final Cut del D’A Film Lab, i és una coproducció hispanofrancesa entre Elastica, Avalon, Mr Fields and Friends i Studiocanal. Per la seva banda, el film de Pablo Gil Rituerto és un documental sobre la recuperació dels enregistraments de cançons populars antifranquistes que un grup de joves italians van realitzar a l’Espanya de principis dels anys seixanta. Es tracta d’una coproducció entre Espanya, França i Itàlia amb Boogaloo Films —que va fer doblet al D’A Film Lab 2024 amb aquesta pel·lícula i Ejercicios para ver a Dios de Miguel Ángel Blanca—, Les Films de l’œil sauvage, Graffiti Doc i Escarlata.
Aquests són només els tres darrers exemples d’una extensa llista de precedents. Al llarg dels seus quatre anys d’existència han passat pel D’A Film Lab pel·lícules referencials en l’actual cinema d’autor català i espanyol. És el cas de La imatge permanent, de Laura Ferrés, Espiga d’Or a la Seminci; de Creatura, d’Elena Martín, premiada a la Quinzena de Cineastes de Canes i a Sant Sebastià; de Negu Hurbilak, del col·lectiu Negu, menció especial del jurat al festival de Locarno, o de Sobre todo de noche, de Victor Iriarte, seleccionat a la Giornate degli Autori de Venècia i premiat a Valladolid. És també el cas de La Singla, de Paloma Zapata, premiat als festivals de Cracòvia, Moscou i DocsBarcelona; de Matria, d’Álvaro Gago Díaz, seleccionat a Berlín i premiat a Màlaga; de Misión a Marte, d’Amat Vallmajor del Pozo, doblement guardonat a Gijón, o d’Un sol radiant, dirigida per Ariadna Fortuny i Mònica Cambra, que es va endur el Premi Talents del D’A 2023 i és, potser, l’exemple més emblemàtic d’una simbiosi, deliberada i creixent, entre la cuina i el saló del festival.
