JULIEN

Sorry, this entry is only available in Catalan and European Spanish.

Una pel·lícula on el temps es veu lleugerament desafinat. És el que ens proposa el cineasta Gaël Lépingle en una cinta fascinant, incòmoda per moments i extremadament plaent en altres. Un grapat d’adolescents en un poble perdut de França -un d’aquells pobles tan habituals al sud del país veí on no passa res però tot sembla a punt d’esclatar-; una càmera planificada, precisa, situada al punt exacte; diverses escenes de la vida rural que no sabem si són caçades furtivament o hi ha un responsable d’escriure acuradament un guió; material documental de sobres: cases, camins, paisatges i silencis; i una veu líder, omnipotent però distant, desinteressada, que ens guia a través de la narració. Com si Raymond Depardon s’hagués passat de cop i volta al S. XXI -amb aquest narcisisme tan xarxa-social-d’avui-en-dia del jovent ballant davant la càmera-, Julien és un treball on el lirisme i l’èpica -i l’excusa: un espectacle medieval actuarà de catalitzador dels seus “personatges”- es troben entre dues aigües: com els seus habitants, com els somnis de futur que els poden portar lluny o tot just a la població veïna, com la vida mateixa. Com la meitat de les nostres decisions. Una pel·lícula que creix en les esquerdes entre la vida real i la somniada.