LA CASA DE VERANO

En les seves últimes pel·lícules com a directora, Valeria Bruni Tedeschi s’ha entestat a practicar una mena d’autoficció que parli de si mateixa i de les persones que l’envolten, de la seva intimitat i de la seva obra. Després d’Un castell a Itàlia (D’A 2014), en la qual posava en solfa tant la seva vida amorosa com les seves relacions de parella, arriba ara La casa de verano per ampliar aquest radi d’acció. Som en una gran mansió campestre, habitada durant les vacances per una fauna variada que inclou parents i amics, artistes i vividors. I els embolics se succeeixen, de vegades en forma de comèdia, de vegades de manera menys humorística. Bruni Tedeschi parteix de la seva pròpia experiència, filma en els llocs que coneix i s’obre en canal per a l’espectador. Però també recorre a una narrativa lliure i sense prejudicis, que barreja gèneres abruptament i canvia de to a partir d’una posada en escena elàstica i flexible. Una mena de Txékhov passat per Fellini.