Synopsis
Sorry, this entry is only available in Catalan and European Spanish.
Mathieu Amalric és un dels actors més respectats de França. Amb tres premis César al millor intèrpret, ja fa temps que va fer el salt a la direcció en una carrera curta però segura, que va rebre una forta empenta quan va guanyar el premi a la millor direcció a Cannes 2010 per Tournée. La seva nova pel·lícula ens presenta un director segur d’ell mateix, que ha afinat les seves armes i que es concedeix el luxe d’adaptar una obra de Pierre Corneille conservant la rima alexandrina. Un repte del qual se’n surt prou bé i amb el qual actualitza aquest clàssic del segle XVII plagat de nobles en guerra, triangles amorosos i gelosia mortal en una obra originàriament creada per a la televisió francesa a partir d’un encàrrec de la Comédie per adaptar alguna de les peces bàsiques del seu repertori. Rodada amb actors de la companyia i allunyada del to teatral d’altres adaptacions, L’illusion comique és un espectacle visual de primer ordre i sobretot un regal per a les oïdes. La trama laberíntica de l’obra fa que els personatges vagin del drama al romanticisme d’una manera que mai deixa de ser fresca i convincent.
Filmmaker
Mathieu Amalric
He made his debut as an actor in 1984 in a film by Otar Iosseliani, beginning an unstoppable career that has led him to work with some of the most important directors of contemporary cinema, from Arnaud Desplechin to Raúl Ruiz, including Olivier Assayas, Tsai Ming-liang, Alain Resnais, Marjane Satrapi, David Cronenberg, Guy Maddin or Wes Anderson. He has directed several feature films that have been awarded at Cannes, Mar del Plata or the César Awards, among others.
Filmography: Abrázame fuerte (2021, D’A 2022), Barbara (2017), La habitación azul (2014, D’A 2014), L’illusion comique (2010, D’A 2012), Tournée (2010), Le stade de Wimbledon (2001), Mange ta soupe (1997)
