Synopsis
Sorry, this entry is only available in Catalan and European Spanish.
El xilè Pedro Larraín ambienta en un dels períodes més foscos i sagnants del seu país – el cop militar de 1973 – la història d’una parella aparentment insignificant i sense cap encant. El protagonista és un anodí empleat del dipòsit de cadàvers que compatibilitza el recompte de les riuades de morts durant les hores posteriors al cop de l’11 de setembre -inclòs el del president enderrocat- amb l’obsessió amorosa per la seva veïna, una ballarina que representa un amor impossible i idealitzat. Gèlida autòpsia d’un país en col·lapse, amb una factura visual impecable i unes interpretacions excel·lents, la nova pel·lícula de Pedro Larraín és més agosarada i crua que la seva cinta anterior, l’aclamada Tony Manero. Amb només unes quantes escenes (i un ús magistral del fora de camp), Larraín és capaç de transmetre tota la brutalitat, la violència i els efectes devastadors d’una jornada que va canviar la vida de Xile per sempre. Amb només tres pel·lícules, no hi ha dubte que Larraín és un dels directors del nou i emergent cinema llatinoamericà que cal no perdre de vista.
Filmmaker
Pablo Larraín
Sorry, this entry is only available in Catalan and European Spanish.
Nascut a Santiago de Xile el 1976, va estudiar Comunicació Audiovisual a la UNIACC. És soci fundador de Fabula, companyia dedicada a la producció de cinema, TV i anuncis publicitaris. El 2005 dirigeix el seu primer llargmetratge, Fuga. El 2007 va dirigir la seva segona pel·lícula Tony Manero, estrenada a la Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes i que després va entrar amb èxit al circuit internacional de festivals. Post Mortem és el seu tercer llargmetratge.
Filmography: Post Mortem (2010), Tony Manero (2008), Fuga (2006)
