Surto de Canuda, creuo Les Rambles i sortejo Enric Majó a l’entrada de Tallers. Feia anys que no el veia, aquest… Camino ràpid cap a la Gran Via, endrapant una porció de pizza (els festivals són fatals per a la dieta), fent tard a la meva cita. Espero trobar-hi cua: seria un gran inici pel D’A 2012. Creuat Aribau, ja s’anticipa una corrua de gent que tomba el xamfrà de Muntaner. Davant meu, Paco Plaza sembla perdut. És possible que el flamant co-rei del terror patri (amb permís de Balagueró) també es dirigeixi al D’A? A la cantonada, baixa del taxi l’ubiqu Miñarro i, per Muntaner, condueix Bozzo amb dona i criatura al seient del darrera (aquest, està clar, no hi va). Trobo la meva companyia a la cua i entrem de pressa cap a la sala: és el moment de marcar el seient (totes les pelis en aquella sala, les veuré des d’aquella cadira, com faig a Sitges, a Donosti o allà on aconsegueixo escapar-me — escollir la cadira és tan important com escollir el bar on fer repostatge entre peli i peli). La sala es va omplint. Losilla davant, Majó buscant on seure (així que també venia). Passen uns minuts de les 20:00, la sala és plena i, per fi, arriba Leticia Dolera (la Milla Jovovich catalana) per presentar l’acte — ah, això explica que hi sigui Plaza! Així, amb l’heroïna més desitjada de Sitges (si la Macarena no treu pel·li aviat), comença un festival de cinema d’autor o… més aviat, un festival D’Autor, com ho és Carlos Rodríguez, l’alma mater d’aquesta trobada heterogènia, que es desferma amb la sensible i íntima darrera pel·li de Mia Hansen-Løve (que em va agradar més ahir que a Locarno). Seria la companyia. Seria la cinefília barcelonina, que és vapaç de ballar Grease al Phenomena a la mateixa hora que omple la sala 1 de l’Aribau Club. Com diria el Pep, sempre ell, fins i tot en l’avís que encertadament ens va fer a tots el Carlos sobre l’estat de precarietat del nostre futur cinèfil: cordeu-vos els cinturons, perquè en aquesta edició, ens ho passarem bé! Gràcies Carlos, gràcies Loles, gràcies D’A per permetre’ns veure la pantalla per un forat sense haver (encara) de marxar a Perpinyà!