Joan Zaragoza
Les cinematografies perifèriques, si ens atrevim a considerar que Romania està en la perifèria, són un dels focus de sorpreses gratificants. Hem vist com el cinema romanès es convertia en una espècie de “nou cinema asiàtic” a molts festivals de cinema d’arreu del món, un boom que té, com tots els booms, coses bones i dolentes, encerts i desacords, raons justificades i altres agafades pels pèls. Aquest any no podíem fer un cicle de cinema romanès -amb les limitacions d’espai i pressupost que tenim!-, però sí hem pogut programar la nova pel.lícula de Catalin Mitulescu, un dels capdavanters de la potent onada del nou cinema romanès, director de Cómo celebré el fin del mundo, film que al 2006 es va emportar el premi Un Certain Regard a Cannes. I, cinc anys després, Loverboy, el seu nou treball per parlar d’un binomi arriscat però molt real: Romania = prostitució. De com els nois guapets treballen per les màfies que es dediquen a enamorar noies per fer-les caure a les xarxes, prometent viatges i feines al lloc de destí, retrobades a posteriori, “ves-hi tu, que jo ja vindré, amor meu”. Però hi ha moments en que l’amor sorgeix de veritat, i els dos hi cauen… però la feina és la feina, no? Viratge al cinema de gènere, el negre, per una història que ens portarà per la –molt cinematogràfica- decadència costera dels resorts en temporada baixa. Interessantíssima.
Si Romania és cinematografia perifèrica, Espanya deu estar en la corda fluixa, tal com està tot en les fronteres d’Europa. I l’altre viratge al gènere, sorprenent i que no deixa a ningú impassible, és l’òpera prima de Carlos Vermut, que estarà al cinema presentant la seva pel.lícula. De Vermut us podríem parlar de la seva carrera en el món del còmic; de Diamond flash no podem dir res, no volem xafar-li la pel·li a ningú, els spoilers estan prohibits. Només us podem dir que és un passi únic, que arrenca amb la desaparició d’una nena, que la seva intensitat emocional és profunda i que més que una pel·lícula és una experiència. Quan després us la comentin, voleu córrer el risc de ser dels que no l’han vist? Qui l’ha vist en parla meravelles. Per al·lucinar.
