2 de mayo de 2017

RICHARD LINKLATER A PORTO

RICHARD LINKLATER A PORTO

El temps és l’essència del cinema i és una propietat única d’aquest art. Si una pintura es crea sobre un llenç i una escultura sobre una pedra, el cinema es crea a través del temps. Aquesta premissa que es comporta com a base en molts directors és la font principal de les pel·lícules de Richard Linklater. El temps com a element per reflectir la realitat, la vellesa i la impossibilitat d’atrapar-lo. Gabe Klinger estudiós del cinema de Richard Linklater, intenta plasmar la seva mirada a aquesta concepció del temps passat, present i futur al seu primer llargmetratge de ficció: Porto.

El festival D’A d’enguany dedica unes sessions al cinema de Richard Linklater i als qui han estudiat la seva obra o han compartit un punt de vista semblant. Richard Linkalter: Dream is Destiny és un documental d’estructura clàssica, realitzat per Louis Black i Karen Bernstein, que s’interessa per un viatge a totes les pel·lícules del director nord-americà, amb entrevistes presencials i a televisió, material inèdit i petits making of dels primers anys de creació de l’Austin Film Society, creada pel mateix Linklater. Porto de Gabe Klinger és una barreja personal i original entre la triologia Before… de Richard Linklater i el cinema de Jim Jarmush, productor executiu de la pel·lícula. El documental Double Play: Richard Linklater & James Benning és una conversa constant entre els dos directors i les seves obres, una arrelada a la ficció i l’altre al documental, però totes dues sota la base principal del pas del temps.

Places, carrers i façanes, gravades amb 35 mm i Super8 de Porto (ciutat) ens introdueixen a la pel·lícula que agafa com a títol el mateix nom de la ciutat portuguesa. Aquestes imatges inicials, que després enllaçaran les seqüències, ens recorden als plans recursos que introduïa Richard Linklater de Viena a Before Sunrise (1995), de París a Before Sunset (2004) i de la costa grega a Before Midnighit (2013). La Cèline i el Jesse passejaven per aquestes ciutats en tres etapes diferents de la seva vida. Porto també regala un seguit de seqüències entre el Jake i la Mati que mantenen un clar paral·lelisme amb la trilogia.

Gabe Klinger narra Porto amb molts ecos del cinema de Linklater. Explica la història d’un noi americà i una noia francesa que es coneixen per casualitat una tarda i passen tota la nit junts, entre sexe, converses i restaurants, però acaben altre cop distanciats. És fàcil que aquesta sinopsi ens remeti a Before Sunrise, on la Cèline i el Jesse es troben a un tren i decideixen baixar a Viena per passar fugaçment una tarda i una nit, fins al matí que els seus camins es tornen a desviar.

En les dues pel·lícules hi és present la preocupació pel pas del temps, pel futur, la dificultat de no retenir l’instant o el moment i l’esforç en intentar-ho. Porto afegeix un tema que no és tan decisiu dins el cinema de Richard Linklater: la recerca de la felicitat. No podem definir si s’aconsegueix aquesta felicitat en les seves vides, però en un petit espai entre el temps i present a la pel·lícula, s’hi aproximen els dos protagonistes, en constant recerca d’ella.

Per mostrar aquest pas del temps Linklater recorre a l’ús de les el·lipsis, per exemple Boyhood o la trilogia, una narrativa clàssica que remet a la sensació de continuïtat. A diferència, Porto manté una estructura dividida per tres parts. La primera: el punt de vista del Jake; La segona: el punt de vista de la Mati; La tercera: el punt de vista d’una càmera observadora o de tots dos. Aquesta estructura provoca que les el·lipsis hi siguin presents però perdin protagonisme amb el joc de flashbacks i l’estructura de trencaclosques, on l’espectador ha de reconstruir l’orde dels fets.

Malgrat tot, una de les màgies de Porto és el negatiu d’origen (projecció 35 mm a la sala) que ressegueix els contorns de la ciutat i els cossos, projectant la llum taronja de Portugal i de la ciutat de Porto. A la vegada, la pel·lícula combina el negatiu de 35 amb el de Super8, jugant amb els formats cinematogràfics segons el punt de vista. Quan el pla només hi ha la noia o el noi, acompanyat moltes vegades per una veu en off, el format és 4:3 representant la soledat. Quan el pla enquadra els dos el format és 16:9, i així explica la història no només a través de les paraules o les accions, sinó també amb el format i l’estructura.

A una de les últimes converses del documental Double Play entre James Benning i Richard Linklater, apareix el tema de la memòria, el passat i el futur. Expressen que l’humà només té la memòria, que inclou les experiències i el passat, per viure i construir l’avenir. La conclusió final dels dos: el present no existeix. L’instant de Porto desapareix.

Jaume Claret Muxart.