Joan Zaragoza
El dubte de sempre, ens ho preguntaven ahir uns amics (heteros) a la cua de la Sala 1. Però… Weekend, val la pena per ella mateixa o només té interès perquè és de temàtica gai i va destinada als gais? Per suposat que és per ella mateixa! Una magnífica pel·lícula protagonitzada per dos persones al voltant d’una relació, amb les seves pujades i baixades, trobades i desacords, i on els dos porten camisa i s’han d’afaitar als matins. El que ens interessa és la visió personal de l’autor cinematogràfic: és molt indie (gafapastas, a por ella!), és british 100% (potser no tant com la de Terence Davies, clar), és cinema d’autor i és de temàtica gai. És com Breve encuentro de David Lean, si voleu; hi ha qui diu que és com la pel·li que no va aconseguir fer Medem a Habitación en Roma –potser sobre el paper ho volia, però pel camí es devia complicar la cosa. Dels films que probablement es passaran en festivals de cinema gais, és de les millors pel·lícules que hem vist. En ella tot és natural i flueix sense cap complex estrany. No totes les pel·lícules de temàtica gai han de ser: 1) lúdiques i superficials amb mormons rossets que s’enrotllen amb el noi del poble i acaben acceptant la seva homosexualitat; 2) drames familiars amb mares que no ens entenen i pares que no ens fan cas i 3) treballs d’investigació sobre el gènere al llarg dels temps. Parlem de pel·lícules amb discursos coherents i robusts, que es defensen per les seves vàlues cinematogràfiques: les pel·lis de François Ozon, les de João Pedro Rodrigues (fans de O fantasma i Morrer como um homem, fins i tot d’Odete), les de Sébastien Lifshitz (Plein sud, Wild side, quan vam descobrir a Antony and the Johnsons, abans que Boyero i Coixet!), Ander del gallec Roberto Castón, les israelianes Eyes wide open de Haim Tabakman o les d’Eytan Fox (Caminar sobre las aguas, Yossi & Jagger), per anomenar només unes quantes. I, com diu a la sinopsis de Weekend, sembla que hauria de portar un subtítol: “els gais també parlen, no només follen”. Canvieu-ho a primera persona del plural, si voleu, però no és necessari per gaudir d’una pel·lícula així de bona.