17 d'Abril de 2019

EL CINEMA MADE IN USA AL D’A: DE DINS CAP ENFORA

EL CINEMA MADE IN USA AL D’A: DE DINS CAP ENFORA

Hi ha una característica fonamental que convergeix en totes les pel·lícules dels Estats Units (o sobre els Estats Units) que es projecten enguany al D’A. Totes ofereixen retrats de portes cap endins -és a dir, estudis més o menys intimistes de personatges- que, de manera paradoxal, tenen molt a dir sobre la nostra realitat més immediata, l’Amèrica contemporània, la societat occidental i els seus ciments més bàsics.

Entre ells hi ha tres radiografies femenines poderosíssimes que curiosament descriuen tres etapes vitals plenes de canvis: Eighth Grade, Fourteen i Diane. A Eighth Grade, òpera prima d’aquest tot-terreny anomenat Bo Burnham (vegeu per exemple el seu atípic show de stand-up Make Happy), una adolescent que passa totalment desapercebuda al seu institut i que no encaixa en cap mena de convenció grupal majoritària viu un període d’autoexploració identitària amb la qual s’anirà allunyant de l’Amèrica més hegemònica. A Fourteen, Dan Sallitt redefineix d’alguna manera el mumblecore a través d’un relat que segueix durant deu anys dues amigues de tota la vida i que, més enllà del retrat psicològic de cadascuna d’elles i del deteriorament de la seva relació, hi sobresurt una reflexió tan empàtica com amarga del desencís d’aquella joventut que s’apropa sense rumb cap a la maduresa. I amb Diane, Kent Jones entrega un film commovedor en el qual una dona que encara l’última etapa de la seva vida, i que només viu per ajudar els altres, comença a replantejar-s’ho tot. Atenció a la interpretació de Mary Kay Place (una actriu habitualment de comèdia, a qui hem vist recentment com a mare de Maria Bamford a la sèrie Lady Dynamite), i al missatge feminista i subtilment antisistema que impregna tota la pel·lícula.

Canviant de registre, dues pel·lícules viatgen a l’Amèrica del passat per mirar d’entendre els Estats Units del present. A The Mountain, de Rick Alverson -un dels cineastes més radicals i subversius del cinema independent estatunidenc-, la lobotomia i les teràpies psicològiques extremes que es començaven a dur a terme a la dècada dels cinquanta obren la porta a una reflexió contundent sobre el control governamental i la passivitat buscada de la societat; uns termes que tornen a ressonar més que mai a l’Amèrica de Trump. Alverson defineix la seva pel·lícula com a antiutòpica, i d’utopies també va Los hermanos Sisters, l’esplèndid western de Jacques Audiard, en el qual dos dels seus personatges pretenen crear una comunitat de copropietat i cogestió a Dallas “on regni la democràcia i el respecte”, missió impossible en una societat violenta que ja començava a caminar cap al capitalisme més ferotge. D’aquesta ferocitat ens parla també What You Gonna Do When the World’s on Fire?, amb la qual l’italià Roberto Minervini continua explorant els racons més oblidats dels Estats Units a través de la que ja és la seva marca d’estil, la hibridació entre la ficció i el documental. En aquest cas, en el si de la comunitat negra al sud del país, castigada per la violència policial, amb un collage de vides que, des de la individualitat, ens parla de l’acció col·lectiva.

El cinema made in USA del D’A és, doncs, un cinema de dins cap enfora, reivindicatiu d’una forma subtil, que aposta pel retrat en primera persona per qüestionar-nos allò inqüestionable en la nostra societat occidental.

Xavi Arnaiz

ELS EXPERTS RECOMANEN!

12 d'Abril de 2019

Els assessors de programació del D'A Film Festival Barcelona - els que van a tots els festivals amb llibretes de…

SALA JOVE D’A 2019

18 d'Abril de 2019

Segona edició de la Sala Jove, l’espai dedicat al públic més jove del festival i amb una programació  seleccionada pels…

EL DIRECTOR DEL D’A RECOMANA!

8 d'Abril de 2019

El director de tot això, Carlos R. Ríos, té una visió privilegiada del conjunt del festival i per això les…