SANGRE

En la seva òpera prima, Escalante aplica una mirada bressoniana a la vessant més primitiva de la vida d’un matrimoni. La relació de Diego i Blanca es basa en una rutina d’automatismes i alienacions que de vegades explota per culpa de la gelosia d’ella. Ell treballa contant persones a l’entrada d’un edifici oficial; ella, en una pizzeria. Miren la televisió amb la mateixa inèrcia amb què fan l’amor. Fins que un dia un element estrany amenaça de trencar aquest equilibri que els empara. Karina, la filla que Diego va tenir amb una altra parella, arriba per reclamar l’amor del pare absent. Però Blanca no vol compartir el seu marit… La influència del cinema de Carlos Reygadas —productor associat— es fa palesa en aquesta pel·lícula que segueix explorant camins fins aleshores insòlits en el cinema mexicà. El poder de la sang —sembla dir-nos Escalante— no sempre obeeix les filiacions més directes.