17 FOIS CÉCILE CASSARD

17 FOIS CÉCILE CASSARD

Béatrice Dalle, vampiressa postmoderna sempre desbordant de sensualitat pertorbadora, amb aquells llavis carnosos i aquella mirada permanentment extraviada, era per a Honoré l’única capaç d’incorporar la suma de tots els seus fetitxes cinèfils, llargament somiats, al seu debut en el llarg (després del curt Nous deux). De la Lola del seu idolatrat Jacques Demy, a la fassbinderiana Jeanne Moreau de Querelle, passant per la inevitable Kim Novak de Vertigo. Ella és tot això i molt més en aquesta pel·lícula fugissera, envoltant i dispersa. I també és una dona amb gavardina que, després de la mort del seu marit, queda trencada en disset bocins que intentarà enganxar al llarg d’una deriva queer, que li deu tant a Genet com a Cocteau. Presentada en societat a Canes, la pel·lícula va fascinar i va irritar a parts iguals, com passa sempre que sorgeix una cosa diferent. Un debut més que notable, que també marca la primera col·laboració d’Honoré amb Roman Duris i amb el músic Alex Beaupain, dos grans companys de viatge.

Christophe Honoré

Christophe Honoré

(Bretanya, 1970) Va arribar a París als anys noranta, on va iniciar la seva trajectòria com a cineasta. Després de debutar amb el curt Nous deux (2001), ha realitzat dotze llargs amb els quals s’ha consagrat com un creador molt personal, amb un gust marcat per un cert romanticisme pop, i amb una habilitat extraordinària per integrar als seus ídols en el seu particular i molt recognoscible imaginari. El D’A va dedicar-li una retrospectiva l’any 2019.

FILMOGRAFIA

Habitación 212 (2019), Vivir deprisa, amar despacio (2018, D’A 2019), Les malheurs de Sophie (2016), Métamorphoses (2014, D’A 2019), Les bien-aimés (2011, D’A 2012), Homme au bain (2010, D’A 2019), Non ma fille, tu n’iras pas danser (2009, D’A 2019), La belle personne (2008, D’A 2019), Les chansons d’amour (2007, D’A 2019), Dans Paris (2006, D’A 2019), Mi madre (2004, D’A 2019), 17 fois Cécile Cassard (2002, D’A 2019), Nous deux (curt, 2001)