AIMER, BOIRE ET CHANTER

AIMER, BOIRE ET CHANTER

Un grup de teatre amateur s’assabenta de la mort imminent d’un d’ells, però també dels seus embolics amorosos fins llavors insospitats. El darrer film de Resnais és un història lleugera i vitalista que adapta una obra d’Alan Ayckbourn (Asuntos privados en lugares públicos, Smoking /No Smoking) en la qual el cineasta potencia l’artifici que caracteritza la seva darrera etapa: actuacions teatrals, una ambientació d’origen escènic i uns decorats irreals i minimalistes.

*Estrena a Catalunya

Alain Resnais

Alain Resnais

(Vannes, 1922 – París, 2014) Va ser un dels directors més heterodoxes i influents de la Nouvelle Vague francesa. Va començar la seva carrera fent retrats d’artistes en 16 mm i amb el documental Night and Fog va guanyar el Premi Jean Vigo l’any 1956. Al llarg de la seva llarga carrera els seus llargmetratges es van projectar a tots els festivals més prestigiosos i van estar guardonats en nombroses ocasions. Va morir menys d’un més després de rebre el FIPRESCI a la Berlinale de 2014 pel seu últim film, Aimer, boire et chanter.

FILMOGRAFIA