COLD LANDS

COLD LANDS

Com gravar el món sense falsejar-lo en aquesta època de simulacres? I quins vincles manté això amb el cinema? Aquesta pel·lícula és un viatge malenconiós, un assaig fílmic que travessa fotogrames i paisatges amb la intenció que la mirada no es perdi en l’oblit. El cinema es fa arqueologia adoptant la forma d’una road movie contemporània, d’un puzle audiovisual que sorprèn per la seva bellesa i obliga a repensar les fines fronteres que separen la realitat de la ficció. El País Basc, Suècia, Alemanya, Islàndia o Dinamarca s’agermanen així amb Eduardo Chillida o Rut Hillarp, en un intent de tornar sobre les localitzacions on es van filmar algunes pel·lícules inoblidables. I la inexistent ciutat de Dogville dibuixada sobre guix de la pel·lícula de Lars Von Trier, o les ruïnes de castells que van servir de decorats a algunes superproduccions de Hollywood, construeixen una altra història del cinema, una altra manera de mirar-lo.

Estrena a Catalunya
Amb la presència de la directora

Iratxe Fresneda

Iratxe Fresneda

(Bilbao, 1974) És doctora en Comunicació Audiovisual i professora de la UPV/EHU, on imparteix classes de Gènere, Imatge i Identitat. És directora i guionista, i col·labora amb diverses institucions vinculades al cinema com a assessora i divulgadora.

FILMOGRAFIA

Cold Lands (2018), Irrintziaren Oihartzunak (2016).