EL AUGE DEL HUMANO

EL AUGE DEL HUMANO

En un panorama on les pel·lícules cada cop presenten una imatge més estandarditzada i conformista, resulta d’allò més gratificant i astoradora l’ambició formal del primer llargmetratge d’Eduardo Williams, que li va valdre el Lleopard d’Or de la secció Cineastes del Present del Festival de Locarno. Des d’una estètica del seguiment que ens recorda el cinema de Gus Van Sant i Béla Tarr, i amb invocacions també a l’obra de Raya Martin, Apichatpong Weerasethakul i David Lynch, Williams acompanya tres grups de joves en tres zones diferents del planeta: l’Argentina, Moçambic i les Filipines. El auge del humano plasma així la precarietat laboral de la generació digital i les paradoxes de la comunicació en un món suposadament hiperconnectat en un flux d’imatges on la narració queda reduïda al mínim i les textures cobren un insòlit protagonisme. Entre les moltes seqüències fascinants d’aquest film inclassificable destaca la que uneix el segment africà amb el filipí. *Estrena a Catalunya

Festivals i premis
Lleopard d’Or directors del present i Menció especial a millor pel·lícula a Locarno | Premi especial del jurat a Mar del Plata

Eduardo Williams

Eduardo Williams

(Buenos Aires, 1987) Amb estudis a la Universidad de Cine de Buenos Aires i a Le Fresnoy Studio National des Arts Contemporains, Williams és conegut pels seus curtmetratges. El auge del humano és el seu primer llargmetratge.

FILMOGRAFIA

El auge del humano (2016), Que je tombe tout le temps? (curt, 2013), El ruido de las estrellas me aturde (curt, 2012), Pude ver un puma (curt, 2011)