H STORY

H STORY

Com es pot representar l’irrepresentable? Com es pot evocar l’horror històric més abjecte si no és reconeixent la mateixa impossibilitat de traduir-lo en imatges? Una possible resposta a aquests interrogants la trobem en les seqüències perllongades i sobtadament interrompudes d’H Story, en la qual Suwa planteja un remake impossible d’Hiroshima Mon Amour, la pel·lícula-testimoni que va rodar Alain Resnais a partir d’un text de Marguerite Duras cap a l’any 1960, just l’any en què va néixer el cineasta nipó. A H Story, l’actriu francesa Beatrice Dalle (a les ordres de Suwa, davant i darrere de la càmera) intenta reencarnar Emmanuelle Riva, però arriba un punt en què el rodatge s’enfonsa: l’actriu sembla incapaç de recordar els diàlegs, o almenys sembla que no sap què hi fa al Japó. Intercalant imatges d’arxiu amb les diferents capes de ficció/realitat, H Story planteja, com apuntava el crític Álvaro Arroba, “la ruïna d’un record de les ruïnes”: la impossibilitat, al segle XXI, de fer-se una idea de la Hiroshima de 1945.

Nobuhiro Suwa

Nobuhiro Suwa

(Hiroshima, 1960) Va iniciar la seva carrera en el cinema documental. L’any 1997 debuta en la ficció amb 2/Duo, guardonada amb el premi NETPAC del Festival de Rotterdam. La consagració internacional li arriba amb M/Other, amb la qual obté el Premi FIPRESCI a Canes. L’any 2001, H Story s’estrena a la secció Un Certain Regard de Canes. Un couple parfait, la seva primera pel·lícula fora del Japó, va rebre el Premi Especial del Jurat a Locarno. Ja al 2009, codirigeix Yuki & Nina. Gairebé una dècada ha transcorregut des de llavors fins a El león duerme esta noche, l’estrena mundial de la qual va tenir lloc al Festival de Sant Sebastià.

FILMOGRAFIA

El león duerme esta noche (2017), Cheveux noirs (curt, 2011), Yuki y Nina (2009), After War - Segment A Letter from Hiroshima (2006), Paris, je t'aime - Segment Place des Victoires (2006), Un couple parfait (2005), A Letter from Hiroshima (curt, 2002), H Story (2001), M/Other (1999), 2/Duo (1997)