HANNAH

HANNAH

Quan encara no ens havíem recuperat de l’esplèndida interpretació de Charlotte Rampling a 45 años (Andrew Haigh), per la qual va rebre una nominació a l’Oscar, l’actriu britànica es torna a enfrontar a un d’aquells personatges de món interior complex que tan bé sap retratar. La Hannah és una dona habituada a la rutina i a dependre de tothom, que es veu obligada a lluitar contra ella mateixa quan es queda sola després que el seu marit entri a la presó. Un personatge amb el qual va aconseguir la Copa Volpi a la millor actriu a Venècia i que, en bona part, té alguna cosa de la Jeanne Dielman de Chantal Akerman. El to general del film, de fet, recorda el cinema de la directora belga, així com el de Buñuel, Antonioni o Cassavetes. L’italià Andrea Pallaoro, de qui ja vam veure la suggestiva Medeas al D’A 2014, tracta temes com la identitat —individual i col·lectiva—, l’alienació social o la pèrdua de l’autocontrol a través del dia a dia d’aquesta dona que intenta que les circumstàncies no la superin. Hannah pretén ser el primer film del director d’una trilogia de pel·lícules centrades en una protagonista femenina.

Copa Volpi a la millor actriu a Venècia
Estrena a Espanya
Amb la presència del director

Andrea Pallaoro

Andrea Pallaoro

(Itàlia, 1982) Va debutar amb Medeas (D’A 2014), adaptació lliure de la mítica tragèdia grega de Virgili ambientada en una població ramadera del sud de Califòrnia. Actualment resideix a Los Angeles, ciutat on va obtenir la seva graduació en cinema. Amb Hannah va triomfar a la Biennale de Venècia 2017.

FILMOGRAFIA

Hannah (2017), Medeas (2013)