HOMME AU BAIN

HOMME AU BAIN

Un home que surt del bany tapat només amb una tovallola. El quadre pintat per Gustavo Caillebotte a finals del segle XIX va inspirar aquesta pel·lícula de principis del segle XXI, a cavall de Gennevilliers, a l’extraradi parisenc, i Nova York, del cinema i la revolució digital. Una pel·lícula tan pictòrica com experimental que té com a sorprenent protagonista François Sagat, astre vigorèxic del cinema porno gai que, sota tones de músculs rectangulars, també amaga sentiments, la ferida d’una ruptura. A l’altre costat de l’Atlàntic, el que havia estat el seu amant viu noves aventures acompanyat d’una petita càmera digital i d’una encantadora Chiara Mastroianni, que s’interpreta a si mateixa. No es veia tant de sexe en el cinema d’Honoré des de Mi madre, tot i que amb una tonalitat ben diferent. Pel que fa als inevitables tributs, cal apuntar la presència de l’escriptor queer Dennis Cooper, que mai havia actuat davant les càmeres, i que s’havia deixat arrossegar a l’aventura perquè era fan del cinema del francès.

Christophe Honoré

Christophe Honoré

(Bretanya, 1970) Va arribar a París als anys noranta, on va iniciar la seva trajectòria com a cineasta. Després de debutar amb el curt Nous deux (2001), ha realitzat dotze llargs amb els quals s’ha consagrat com un creador molt personal, amb un gust marcat per un cert romanticisme pop, i amb una habilitat extraordinària per integrar als seus ídols en el seu particular i molt recognoscible imaginari. El D’A va dedicar-li una retrospectiva l’any 2019.

FILMOGRAFIA

Habitación 212 (2019), Vivir deprisa, amar despacio (2018, D’A 2019), Les malheurs de Sophie (2016), Métamorphoses (2014, D’A 2019), Les bien-aimés (2011, D’A 2012), Homme au bain (2010, D’A 2019), Non ma fille, tu n’iras pas danser (2009, D’A 2019), La belle personne (2008, D’A 2019), Les chansons d’amour (2007, D’A 2019), Dans Paris (2006, D’A 2019), Mi madre (2004, D’A 2019), 17 fois Cécile Cassard (2002, D’A 2019), Nous deux (curt, 2001)