LA DECLARACIÓN DE LOS OBJETOS

LA DECLARACIÓN DE LOS OBJETOS

Sofía és lesbiana i sembla que ho té tot en contra. La seva família li és hostil i la seva parella la maltracta. Fins i tot els escenaris en què viu sembla que es rebel·len contra ella, els espais rebutgen la seva presència i els objectes li retornen un reflex deformat. O almenys això és el que suggereix la posada en escena de Cristóbal Arteaga en aquesta pel·lícula que es nega a enregistrar l’entorn de Sofía tal com sembla que és, perquè les coses no són mai com semblen i tard o d’hora cal enfrontar-s’hi. Això és el que farà Sofía i aquesta és la història que explica La declaración de los objetos —el tercer llarg d’Arteaga— una pel·lícula que mira el món per canviar-lo. Si a El triste olor de la carne (D’A 2014) el cineasta creava un pla seqüència únic com a imatge d’una crisi econòmica inacabable, aquí els reflexos desfigurats de les coses que ens envolten constitueixen un univers cruel contra el qual s’ha de lluitar, aquella quotidianitat que de vegades ens impedeix ser com volem. *Estrena a Catalunya

Festivals i premis
Zinegoak

 

Cristóbal Arteaga

Cristóbal Arteaga

(Xile) Va estudiar Guió a la Universidad Católica de Chile i va realitzar diversos curtmetratges al seu país natal abans de viatjar a Madrid, on va estudiar Guió i Direcció a l’Instituto del Cine. El 2013 va realitzar El triste olor de la carne, estrenada a Karlovy Vary, projectada al D’A 2014 i guardonada a Sevilla. Ha dirigit cinc llargmetratges amb els quals ha recorregut desenes de festivals.

FILMOGRAFIA

As mortes (2019), La declaración de los objetos (2016, D'A 2017), Ave y nada (2015), Faro sin isla (2013), El triste olor de la carne (2013, D’A 2014)