LA EDAD ATÓMICA

LA EDAD ATÓMICA

Què busquen el Víctor i el Rainer quan agafen un tren per endinsar-se a la claustrofòbica nit parisenca? La edad atómica, primer llargmetratge d’Héléna Klotz —guanyadora del prestigiós premi Jean Vigo que reconeix joves cineastes—, proposa un viatge nocturn per la ciutat, el desig i l’amistat  fins a transportar-nos a un bosc oníric a l’espera d’un nou dia. A mesura que el Víctor i el Rainer travessen París, compassats per la cadència de les seves paraules i de la música electrònica, les trobades i les desil·lusions s’encadenen, submergint l’espectador en la desorientació emocional. El film no explica ni jutja l’esdevenir dels personatges, sinó que convida a observar-los de prop. Entre la nostàlgia i el desengany d’una generació, La edad atómica és tota una experiència cinematogràfica: ens apropa als cossos com ho faria la càmera de Claire Denis, a la malenconia espacial com en el cinema de Bertrand Bonello, a l’abstracció lumínica com en l’obra Philippe Grandrieux.

Carta blanca a la cineasta catalana Mar Coll, directora de Tres dies amb la família (2009), Tots volem el millor per a ella (2013) i Matar al padre (2018).

* Text elaborat pels Joves Programadors Moving Cinema D’A

Premi FIPRESCI a Berlin

Héléna Klotz

Héléna Klotz

(França, 1979) Va començar la seva carrera com a ajudant de direcció. Va treballar com a directora de càsting amb Nicolas Klotz, Laurent Achard, Katell Quillévéré i Eva Ionesco. L’any 2003 va rodar el seu primer curt, Le léopard ne se déplace jamais sans ses taches, que va ser seleccionat pel Festival de Locarno. La edad atómica és el seu primer llarg.

FILMOGRAFIA

La edad atómica (2012), Le léopard ne se déplace jamais sans ses taches (2003)