LA ESTRELLA ERRANTE

LA ESTRELLA ERRANTE

Què se’n va fer de Rober Perdut, el líder de Los Fiambres, aquella banda punk alacantina dels anys vuitanta? No és això el que vol explicar La estrella errante, però sí que és el seu punt de partida. I és que la pel·lícula d’Alberto Gracia –un dels pals de paller del nou cinema gallec, que ja ens va enlluernar el 2013 amb El quinto evangelio de Gaspar Hauser — es resisteix a ser una mera evocació musical d’aquells moments per filmar Perdut com un personatge ara extraviat en un món que ja no pot ser el seu, com un d’aquells zombis que han anat deixant al seu pas tots els anys transcorreguts des d’aquella explosió de creativitat que va suposar la Transició. Seguint el rastre del cinema de Pedro Costa, barrejat amb les aromes d’un thriller industrial, la pel·lícula converteix el seu protagonista en l’heroi d’una aventura lisèrgica, hipnòtica, dotada d’un estil depurat i audaç. Vista als festivals de Rotterdam i Sevilla, La estrella errante és ja un film de culte.

Sessió Teatre CCCB – Meet the Directors by

Premi Deluxe a Sevilla | Millor pel·lícula a Dock of the Bay
Estrena a Catalunya
Amb la presència del director

Alberto Gracia

Alberto Gracia

(Ferrol, 1978) Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Vigo. El seu primer llargmetratge O Quinto Evanxeo de Gaspar Hauser (2013) es va estrenar al Festival de Rotterdam, on va ser guardonat amb el FIPRESCI. La Estrella Errante és el seu segon llargmetratge, de nou estrenat a la Secció Bright Future a Rotterdam. Ha guanyat, entre altres, el premi DELUXE a Sevilla.

FILMOGRAFIA

La Estrella Errante (2018), O quinto evanxeo de Gaspar Hauser ( 2013), Microfugas (curt, 2008)