LAS ALTAS PRESIONES

LAS ALTAS PRESIONES

En el seu segon llargmetratge, Ángel Santos no vol experiments ni rareses. Al contrari. Las altas presiones s’inscriu en una llarga tradició del cinema espanyol que podria anar des de les pel·lícules sobre joves desorientats de la Transició fins als últims retrats generacionals de Jonás Trueba. Estem parlant de la malenconia, del retorn a casa, dels records que ja no ho són, de l’amor buscat i no correspost, fins i tot del cinema com a substitut d’una realitat insatisfactòria. I tot això explicat a mitja veu, entre la comèdia i el drama, sense estridències ni subratllats. Costa no sentir-se interpel·lat per aquesta pel·lícula ni veure’s implicat en el seu to tímid i sensible.

Amb la presència del director.

Ángel Santos

Ángel Santos

(Marín, 1976) Santos ja és una cara coneguda del D’A. Va debutar en el llarg amb Dos Fragmentos/Eva, que juntament amb el curt Septiembre (Los amores jóvenes), són la llavor de Las Altas Presiones. Imparteix docència a escoles i instituts dins del programa Cinema en Curs (A Bao A Qu).

FILMOGRAFIA

M. (Manuel Moldes, Pontevedra Suite 1983-1987) (curt, 2017), Las Altas Presiones (2014, D'A 2015), Fantasmas#2 (curt, 2012), Fantasmas#1 (curt, 2010), Dos Fragmentos/Eva (2101), O Cazador (curt, 2008), Septiembre (Los amores jóvenes) (2007)