LE PARC

LE PARC

Un noi i una noia se citen en un parc. El dia és clar i preciós, fa sol i la gespa sembla més verda que mai. Parlen, conversen, juguen amb les paraules, descobreixen cada cop més afinitats mútues. El temps passa, arriba el capvespre i el que fins llavors podia ser una pel·lícula d’Eric Rohmer es converteix en una cosa molt més tèrbola i misteriosa. I no explicarem res més, ja que gran part de la sorpresa que suposa un film com Le Parc en el panorama actual del cinema francès i europeu té a veure amb la manera en què avança i es va transformant, amb la manera en què l’arribada de la foscor imposa una intriga mínima, però amenaçadora, almenys per a les nostres expectatives, que es veuen constantment capgirades en aquest thriller immòbil amb ressons de Borges i Kafka, Antonioni i Lynch. Segon llargmetratge de Damien Manivel després del ja reconegut Un jeune poète (2015). El Festival de Sevilla el va presentar a Espanya i el D’A ha decidit apostar per ell. *Estrena a Catalunya

Damien Manivel

Damien Manivel

(França, 1981) Ballarí i artista de circ contemporani, Manivel ha combinat la seva feina com a performer amb la direcció cinematogràfica. Després de dos curtmetratges premiats a Rotterdam i Canes, la seva primera pel·lícula Un jeune poète (2014) va guanyar una menció especial al Festival de Locarno.

FILMOGRAFIA

Le parc (2016), Un jeune poète (2014), Un dimanche matin (curt, 2012), La dame au chien (curt, 2010)