LES CHANSONS D’AMOUR

LES CHANSONS D’AMOUR

Tot el que s’havia gestat a Dans Paris, l’anterior film d’Honoré, és a dir, les maneres de la Nouvelle Vague importades a l’actualitat, irromp en aquest musical extraordinari, tan realista com urbà, en el qual els personatges canten per expressar els seus sentiments, que van de l’alegria de viure a la desorientació malenconiosa després de la mort d’un d’ells. Louis Garrel comença feliç, en el centre d’un triangle amorós completat per la rossa Ludivine Sagnier i la morena Clotilde Hesme, amb qui acabava de formar parella, dos anys enrere, a la mítica Les amants réguliers, de Philippe Garrel. Però acaba passejant la seva desesperació pels carrers del desè districte de París, al so d’una tragèdia musical inspirada en el drama viscut pel mateix Alex Beaupain, compositor de totes les cançons, que al film també fa un cameo. Al trio estel·lar se sumen Chiara Mastroianni i Grégoire Leprince-Ringuet, alter ego obvi del que va arribar de la seva Bretanya natal per fer pel·lícules a París.

Premi César a la millor música escrita per a una pel·lícula

Christophe Honoré

Christophe Honoré

(Bretanya, 1970) Va arribar −com el Vincent Lacoste de Vivir despacio, amar deprisa− a París als anys noranta, per viure la seva homosexualitat i cultivar la seva cinefília. Escriptor abans que cineasta, insisteix que, per a ell, totes les seves facetes artístiques -el teatre, la literatura, l’òpera- són altres maneres de fer cinema. Després de debutar amb el curt Nous deux (2001), ha realitzat onze llargs amb els quals s’ha consagrat com un creador molt personal, amb un gust marcat per un cert romanticisme pop, i amb una habilitat extraordinària per integrar als seus ídols en el seu particular i molt recognoscible imaginari.

FILMOGRAFIA

Vivir deprisa, amar despacio (2018), Les malheurs de Sophie (2016), Métamorphoses (2014), Les bien-aimés (2011, D’A 2012), Homme au bain (2010), Non ma fille, tu n'iras pas danser (2009), La belle personne (2008), Les chansons d'amour (2007), Dans Paris (2006), Mi madre (2004), 17 fois Cécile Cassard (2002), Nous deux (curt, 2001)

17 FOIS CÉCILE CASSARD

Christophe Honoré

Primera pel·lícula de Christophe Honoré, en la qual incorpora tots els seus fetitxes cinèfils, llargament somiats.

AMANDA

Mikhaël Hers

Vincent Lacoste ofereix una de les millors interpretacions de la seva carrera amb aquest drama emotiu sobre el dol i la França colpejada per la violència. Absolutament imprescindible.

LA BELLE PERSONNE

Christophe Honoré

Adaptació sui generis del clàssic de Madame de Lafayette, traslladat a un dels districtes més chic de París i protagonitzat per una icònica Léa Seydoux.