NON MA FILLE, TU N’IRAS PAS DANSER

NON MA FILLE, TU N’IRAS PAS DANSER

Després d’immortalitzar París des de tres òptiques diferents, Honoré va tornar a la seva Bretanya natal on va sorprendre a tothom fent reviure la llegenda local que posa títol al film, en un interludi folklòric curiós. Secundària a Les chansons d’amour, Chiara Mastroianni ocupa aquí el centre del pla i arriba definitivament a la maduresa com a actriu. Ella és una dona atrapada a casa dels seus pares, on es retroba per sorpresa amb el seu exmarit (Jean-Marc Barr), que volia veure els seus fills i s’ha confabulat amb la sogra (Marie Christine Barrault). En el repartiment d’aquest parany familiar coescrit a quatre mans amb la novel·lista Geneviève Brissac, també brillen Marina Foïs, com la germana còmplice, i un Louis Garrel que, com no podia ser de cap altra forma, interpreta un altre amant romàntic i fugaç. Una pel·lícula campestre on la naturalesa vibra, i on el suspens gairebé hitchcockià de la banda sonora simfònica d’Alex Beaupain no fa presagiar gaire bons auguris.

Christophe Honoré

Christophe Honoré

(Bretanya, 1970) Va arribar −com el Vincent Lacoste de Vivir despacio, amar deprisa− a París als anys noranta, per viure la seva homosexualitat i cultivar la seva cinefília. Escriptor abans que cineasta, insisteix que, per a ell, totes les seves facetes artístiques -el teatre, la literatura, l’òpera- són altres maneres de fer cinema. Després de debutar amb el curt Nous deux (2001), ha realitzat onze llargs amb els quals s’ha consagrat com un creador molt personal, amb un gust marcat per un cert romanticisme pop, i amb una habilitat extraordinària per integrar als seus ídols en el seu particular i molt recognoscible imaginari.

FILMOGRAFIA

Vivir deprisa, amar despacio (2018), Les malheurs de Sophie (2016), Métamorphoses (2014), Les bien-aimés (2011, D’A 2012), Homme au bain (2010), Non ma fille, tu n'iras pas danser (2009), La belle personne (2008), Les chansons d'amour (2007), Dans Paris (2006), Mi madre (2004), 17 fois Cécile Cassard (2002), Nous deux (curt, 2001)

17 FOIS CÉCILE CASSARD

Christophe Honoré

Primera pel·lícula de Christophe Honoré, en la qual incorpora tots els seus fetitxes cinèfils, llargament somiats.

ALICE T.

Radu Muntean

Un dels directors més destacats del nou cinema romanès filma aquí un intens drama moral que explora el xoc afectiu entre una mare i la seva filla adoptiva.

AMANDA

Mikhaël Hers

Vincent Lacoste ofereix una de les millors interpretacions de la seva carrera amb aquest drama emotiu sobre el dol i la França colpejada per la violència. Absolutament imprescindible.