OLEG Y LAS RARAS ARTES

OLEG Y LAS RARAS ARTES

Oleg Karavaitxuk és un músic rus de 89 anys que cada dia toca el piano imperial de L’Ermitage. I segurament us preguntareu: sobre aquesta figura ha filmat Andrés Duque el seu documental? Doncs sí. Però per començar no es tracta del clàssic documental, sinó d’una pel·lícula sense cap altra veu que la d’Oleg, que fascina l’espectador amb els seus relats sobre la Rússia del passat i les seves improvisacions al piano. I perquè aquest home és alhora un geni de la transformació i un narrador nat, un boig i un sant, un enigma indesxifrable, l’emblema perfecte del nostre temps. Estrena a Catalunya

AMB LA PRESÈNCIA DEL DIRECTOR

* Festivales y premios
Gran Premi Punto de Vista a Navarra / Menció especial i millor banda sonora a Cinéma du Réel / Rotterdam / Film Society of Lincoln Center / Play-doc

Guanyadora del Premi:

sellito_premi_talents

 

Andrés Duque

Andrés Duque

(Caracas, 1972) L’obra de Duque se situa en la perifèria de la no-ficció espanyola amb un fort caràcter documental i assagístic. Entre el seu ampli palmarès destaquen el Premi Talents al D’A 2017 per Oleg y las raras artes, el Premi Ciutat de Barcelona per Ensayo final para utopía (D’A 2012) i el premi del públic al Festival Punto de Vista per Color perro que huye.

FILMOGRAFIA

Carelia: Internacional con monumento (2019), Oleg y las raras artes (2016), Una película recordada (2015, curt), Las manos de Nastasia (2015, curt), Primeros Síntomas (2015, curt), Ensayo final para utopía (2012), Color perro que huye (2011), No es la imagen es el objeto (2009, curt), All You Zombies (2008, curt), La constelación Bartleby (2007, curt), Landscapes in a Truck (2006, curt), Paralelo 10 (2005, curt), Iván Z (2004, curt)