PARAÍSO

PARAÍSO

No ens trobem davant la típica pel·lícula sobre l’Holocaust. Al contrari, Paraíso defuig qualsevol convencionalisme i es llança de ple a una exploració abismal, a una investigació implacable sobre el comportament humà en situacions límit. Els personatges tampoc són els habituals d’aquest tipus de ficcions: una aristòcrata russa convertida en membre de la Resistència, un policia francès que s’ha decantat pel col·laboracionisme i un sicari de les SS destinat a un camp de concentració. I Andrei Kontxalovski, a punt de fer 80 anys i després de guanyar el Lleó d’Or a Venècia amb El cartero de las noches blancas (2014), s’enfronta a aquest material amb lucidesa i astúcia, sense sentimentalismes ni judicis morals. La barreja de tons, un blanc i negre gèlid i una estructura pertorbadora converteixen el drama en un discurs pessimista i descregut, però també commovedorament solidari amb la fragilitat de la condició humana. *Estrena a Catalunya

Festivals i premis:
Lleó de Plata al millor director a Venècia 2016 | Premi jurat jove, fotografia i millor actriu a Gijón

Andrei Kontxalovski

Andrei Kontxalovski

(Moscou, 1937) Va començar la seva carrera escrivint un guió per a Tarkovski i a partir d’aquí es va forjar una trajectòria àmplia i variada com a guionista i director que passa per la Unió Soviètica, els Estats Units i la nova Rússia.

FILMOGRAFIA

Paraíso (2016), El cartero de las noches blancas (2014), The Nutcracker in 3D (2010), Glyanets (2007), Dom durakov (2002), La Odisea (1997), Lumière y compañía (1995), Kurochka Ryaba (1994), El Círculo del Poder (1991), Tango y Cash (1989), Homer and Eddie (1989), Vidas distantes (1987), Ansias de Vivir (1986), El Tren del Infierno (1985), Los Amantes de María (1984), Split Cherry Tree (1982), Sibiriada (1979), Romnce de Enamorados (1974), Dyadya Vanya (1970), Dvoryanskoe gnezdo (1969)