QUIERO LO ETERNO

QUIERO LO ETERNO

Feroçment enigmàtica i esquiva, la nova pel·lícula de Miguel Ángel Blanca hauria de passar pel D’A sense deixar ningú indiferent, com ja va passar al passat Festival de Gijón. Uns quants nois i noies de classe mitjana, en aparença sense problemes econòmics o afectius, es comporten com si no hi hagués futur. Què els porta a fer el que fan? Per què passen el temps amb una llauna de cervesa a la mà i parlant de banalitats? I d’altra banda, qui som nosaltres per jutjar-los? Quiero lo eterno mostra aquests xavals vagant sense rumb per paisatges desolats i els contempla amb una fredor quirúrgica però també amb una curiositat excitada. Més enllà de Larry Clark i Michael Haneke, Blanca desplega un estil impassible que pretén alguna cosa inusual que només el cinema pot aconseguir: captar la bellesa dels gestos inútils, de les vides buides.

 

FICX
Estrena a Catalunya
Amb la presència del director

Miguel Ángel Blanca

Miguel Ángel Blanca

(Sabadell, 1982) Cineasta, guionista i músic especialitzat en les tragicomèdies d’amor surrealistes, les dobles vides i la foscor quotidiana. La seva filmografia, a mig camí entre la ficció i el documental, tracta temes com ara la memòria, el nihilisme adolescent i la fantasia de la fi del món.

FILMOGRAFIA

Corre Brilla Luz Luz (curt, 2018), Quiero lo eterno (2017, D’A 2018), Un lloc on caure mort (2015), Després de la generació feliç (2014), Somos gente honrada (2013), El baile maldito (curt, 2012), Your Lost Memories (2012)