VER A UNA MUJER

VER A UNA MUJER

Una relació de parella que arriba a la seva fi, dues dones que conversen sobre el que ha passat i un passat que torna una vegada i una altra: aquests són els elements —mínims però d’una intensitat aclaparadora— que utilitza Mònica Rovira per donar forma al seu primer llargmetratge, que va impressionar vivament crítica i públic a l’últim Festival de Sevilla. Es tracta d’un debut que enlluerna, una pel·lícula imparable que deixa sense alè. En un blanc i negre contrastat, a través d’una successió d’escenes de duresa implacable, la cineasta barcelonina aconsegueix convertir el que hauria pogut ser un simple melodrama en un document de formes innovadores i agosarades, filmant dos rostres i dos cossos com si es tractés de continents en plena mutació geològica. I potser això sigui Ver a una mujer: una mirada en moviment constant, una energia que ens devasta però que al mateix temps ens dignifica com a espectadors.

LGBTI Directora Romanç [:ca]Dones[:es]Mujeres[:en]Women[:] [:ca]Identitat[:es]Identidad[:en]Identity[:]

Estrena a Catalunya
Amb la presència de la directora
Opta a: Premi del públic

Mònica Rovira

Mònica Rovira

(Les Masies de Voltregà, 1978) És llicenciada en Comunicació Audiovisual, va cursar el Màster de Documental Creatiu a la UPF i va estudiar Direcció de Cinema a la FAMU de Praga. Ha col·laborat amb diferents directors, com Marc Recha oVictor Kossakovski. Els seus films experimenten amb els límits del llenguatge i capturen allò indescriptible, i s’acaben convertint en peces pròpies i intimes. Ver a una mujer és la seva òpera prima.

FILMOGRAFIA

Ver a una mujer (2017), Entre el dictador i jo (codirigit, 2005), Dolç amarg (curt, 2003), El secreto de mamá (curt, 2002)