27 d'abril de 2017

PROPOSTES LGTB DEL D’A 2017

PROPOSTES LGTB DEL D’A 2017

El cinema d’autor ens permet explorar temes transversals d’una manera molt personal. D’entre tots els films que conformen aquesta edició del D’A 2017 hi ha molts denominadors comuns que tracen diversos recorreguts temàtics. Per exemple, us proposem una possible ruta a explorar per les pel·lícules amb temàtica o personatges LGTB del festival.

Marc Ferrer ens mostra la Barcelona més queer amb el seu segon film La maldita primavera. Una pel·lícula de ciència-ficció, una comèdia adolescent i una peça de l’era post-Almodóvar. El director de El desconocido del lago, Alain Guiraudie, ens porta amb Rester Vertical a un viatge vital que obeeix la lògica d’un impuls (homo)sexual desmesurat i paternal. O ornitólogo, del director portuguès João Pedro Rodrigues, també ens portarà l’itinerancia del protagonista per una zona selvàtica per rellegir en clau fantàstica i queer l’imaginari del patró de Lisboa i de Pàdua. The beach house, que va ser censurada al Festival de Beirut, és una pel·lícula d’arrel teatral, precisa en el seu crescendo amb el mar Mediterrani com a testimoni inquietant. Roy Dib ens parla sobre l’experiència de l’emigració, el pes de les tradicions, el conflicte palestí, l’educació, la sexualitat i —sobretot— les relacions humanes. Ceux qui font les révolutions à moitié n’ont fait que se creuser un tombeau ambientada al Quebec del 2011 després de l’anomenada Primavera de l’auró, la vida dels quatre nois protagonistes es va transformant i, a poc a poc, els seus plans comencen a esquerdar-se a mesura que van adquirint la certesa de la futilitat de la seva lluita en una societat anestesiada.

En un altre registre molt més desenfadat i impossible d’etiquetar, el director espanyol Roberto Pérez Toledo retrata un grup humà que busca amor i sexe a Como la espuma. Una comèdia coral al voltant d’una piscina, amb l’excusa d’una orgia i amb un protagonista en cadira de rodes, amargat per culpa d’un accident: indescriptible. Per a drames quotidians: La declaración de los objetos. Sofía és lesbiana i sembla que ho té tot en contra. La seva família li és hostil i la seva parella la maltracta. Fins i tot els escenaris en què viu sembla que es rebel·len contra ella, els espais rebutgen la seva presència i els objectes li retornen un reflex deformat. Finalment, per acabar amb aquesta ruta LGTB, ens queda descobrir Los objetos amorosos, la història de dues dones davant del món. Adrián Silvestre barreja formats i gèneres, rebaixa expectatives i trenca motllos, convertint una crònica social en un relat d’aprenentatge, una pel·lícula política en una història d’amor peculiar.