25 d'abril de 2018

QUÈ US RECOMANEN ELS PRESCRIPTORS DEL D’A?

QUÈ US RECOMANEN ELS PRESCRIPTORS DEL D’A?

Alguns dels membres del comitè d’assessors de programació del D’A 2018 han triat les seves pel·lícules preferides i us en donen tres pinzellades que potser us ajuden si dubteu entre diversos films o voleu seguir els seus consells!

Carlos Losilla recomana Mrs. Hyde

Me encanta el cine de Serge Bozon, que me parece tan importante para el cine francés como Bertrand Bonello o Arnaud Desplechin. Me encantan La France y Tip Top. Y creo que Mrs. Hyde es una de las películas de la temporada, una adaptación enloquecida de Dr. Jekyll & Mr. Hyde con una Isabelle Huppert en estado de gracia cómico-burlesca. Una comedia desaforada y un drama de terror filosófico, ambos empaquetados en un estilo tan libre como sofisticado: todo eso y mucho más en una sola película.

Óskar Fernandez recomana En attendant les hirondelles

Quizá no sea mi favorita de las que he tenido oportunidad de ver pero una de las historias que contiene En Attendant les hirondelles, es la que más me ha llegado a ese algo difuso que solemos llamar alma. En ella, un chico acompaña a un vecino a la boda de su hija. En el viaje en coche, iremos descubriendo que hay un vínculo especial entre el acompañante y la hija del vecino, hasta que debido a circunstancias rocambolescas, ambos tienen que pasar el día y la noche juntos. Ese paréntesis en su vida, dotado de un realismo mágico y enternecedor, les permitirá ser ellos mismos por primera y última vez. Media hora de cine en estado puro. No se la pierdan.

Eulàlia Iglesias recomana Arábia

Amb el to propi d’una balada de western, el primer llargmetratge d’Affonso Uchoa i João Dumans es desplega com una road movie que s’estructura a partir de la precarietat laboral del protagonista. Cristiano vagareja pel país de feina en feina tot acumulant experiències que plasmarà al seu diari. La duresa de les condicions laborals i vitals dels personatges es compensa amb la càlida humanitat de les paraules de Cristiano, que les evoca a través dels seus escrits. Una mostra més de la potència del cinema brasiler emergent, Arábia deixa clar que un altre cinema polític és possible.

Emilio Luna recomana Lean on Pete

Lean on Pete huye de los estereotipos, de la sensiblería más anodina, para atrapar, con cercanía y humanidad, la relación entre dos seres desamparados, arrojados a la deriva. Un anti-western que conmueve gracias a una narrativa elegante y melancólica sobre ese pasado que nunca vivimos, pero siempre añoraremos.

Xavi Arnaiz recomana El león duerme esta noche

Nobuhiro Suwa signa un film commovedor sobre l’absència, amb Jean-Pierre Léaud en la pell d’un actor incapaç d’interpretar la mort del seu personatge, i que es trobarà amb un grup de nens que filmen una pel·lícula de terror a la casa ara abandonada on va viure l’amor de la seva vida. Amb aquests elements, Suwa teixeix una obra metacinematogràfica, expansiva, depurada i d’una simplicitat realment complexa, on la realitat es fon amb la memòria, i on la ficció serveix de catalitzador d’un relat eminentment fantasmagòric –i amb algun punt en comú, per cert, amb l’esplèndida Personal Shopper. És complicat que enguany ens arribi un film millor que El león duerme esta noche, una obra (anti)crepuscular plena de lluminositat.

Diana Santamaria recomana As duas Irenes

As duas Irenes, l’òpera prima de Fabio Meira, és un film lluminós que ens torna l’estiu als llavis: aquell estiu llarg i confús de la primera adolescència. Dues protagonistes, dues cares d’una mateixa moneda, que juguen a fet i amagar contra un entorn familiar hostil i carca. Fresca, sensible i que qüestiona, sense entredits, què suposa fer-se gran… Amb primer petó inclòs.

Sílvia Grumaches recomana Ava

L’òpera prima de la directora Sadaf Foroughi, iraniana afincanda a Canadà, pot semblar que d’entrada arrastra els tòpics temàtico-estètics del cinema iranià, amb l’allargada ombra d’Abbas Kiarostami projectada en tots els cineastes sorgits d’aquell país. Però aquí Sadaf Foroughi es pren la distància justa i necessària per parlar sense cotilles sobre com és ser adolescent i haver de lluitar contra dues forces represores, les del teu país i les que té interioritzades la teva pròpia família. Tot això amanit amb els dubtes i rebel·lia propis de l’edat. Com la Marjane Satrapi de Persèpolis, la mirada de l’Ava protagonista ens interpela de manera directa i lliure.