2 d'Abril de 2019

MALENCONIA DE LA RESISTÈNCIA

MALENCONIA DE LA RESISTÈNCIA

La relació de títols que conformen aquest any la secció Un Impulso Colectivo podria ser també un comunicat de guerra: la situació és complicada, però ens mantenim a les nostres posicions. I això no ho diem nosaltres, sinó les diverses pel·lícules seleccionades, que demostren una certa obcecació, un entossudiment. Tot i que en el nostre entorn fer bon cinema segueixi sent molt complicat, tot i que els autors joves hagin de superar mil i un entrebancs per poder filmar, això no és obstacle perquè ho segueixin fent. Això sí, ja no hi ha lloc per a la ingenuïtat ni el candor, ni tan sols per a les mitges tintes. Les coses són com són i cal dir-ho ben alt, tot i el risc que a algú li cogui. Per això el nostre impuls és cada cop més combatiu i menys complaent.

Les pel·lícules d’aquesta edició semblen filmades en un camp de mines, en un context en el qual les noves generacions es mouen i sobreviuen com poden. I això es reflecteix en estètiques poderosament alternatives, que es neguen amb agressivitat a cedir davant del mainstream. La consigna general sembla que és la resistència costi el que costi, però això no impedeix que s’acabi instal·lant entre nosaltres una certa malenconia, tant per les batalles perdudes com pel temps que queda enrere. Per això, les imatges que ens ofereix la secció són belles i provocadores al mateix temps, transmeten que no hi haurà rendició ni en l’estil ni en el discurs, que no cal resignar-se ni renunciar a res. I per això, també, els curtmetratges adquireixen aquest any un protagonisme inusual: aquest format de guerrilla, aquests comprimits feroços en la seva brevetat lacònica, són el millor testimoni possible de l’estat de les coses.

Carlos Losilla