28 de març de 2018

DIRECTORS I DIRECTORES ESPANYOLS DEL D’A 2018

DIRECTORS I DIRECTORES ESPANYOLS DEL D’A 2018

Fidel al seu compromís amb el cinema fet aquí, el D’A 2018 reprèn la secció Un impulso colectivo a la que s’afegeix un programa de curts arribant a un total de 14 llargmetratges i 13 curtmetratges, amb gran varietat de temàtiques, històries i veus.

A les pel·lícules ja anunciades se sumen la magnètica Trinta Lumes de Diana Toucedo – muntadora de Penèlope i A estación violenta, presents també en aquesta edició del D’A–, pel·lícula estrenada a la Berlinale, entre la ficció i el documental, ambientada en un petit poble gallec on sembla que els morts caminen entre els vius. També s’ambienta a Galícia Dhogs d’Andrés Goteira, guanyadora de deu premis de l’Academia Galega do Audiovisual, una òpera prima sorprenent que és una rara avis del cinema fantàstic espanyol.

Serà un honor rebre al D’A 2018 alguns directors que van passar pel festival amb les seves primeres pel·lícules: Sotabosc és l’evocador títol del nou film de David Gutiérrez Camps, director de la celebrada The Juan Bushwick Diaries; i No quiero perderte nunca d’Alejo Levis, un drama sensorial sobre la por a envellir i a morir. Tampoc podien faltar dos sospitosos habituals del festival -ben diferents entre ells- amb les seves noves pel·lícules. La nova obra de Ramón Lluís Bande, Escoréu, 24 d’avientu de 1937, que dialoga amb els seus treballs anteriors, aprofundint novament en la reivindicació de la memòria històrica i els oblidats de la guerra civil; i Puta y amada, el nou film de Marc Ferrer, que continua reivindicant el seu cinema personalíssim i al marge de tot amb una indagació de la fi de la joventut, carregada d’elements autobiogràfics.

Hi haurà també espai per als documentals amb la proposta de Gerard Ortín Castellví que a Perrolobo (Lycisca) juga constantment amb l’experimentació formal i la introspecció sonora; el debut en la direcció d’Íngrid Guardiola amb el docu-assaig Casa de ningú; i Ainhoa: yo no soy esa, segon film de Carolina Astudillo que parteix d’una història particular per mostrar un retrat global de la Barcelona dels 80. Completen els noms de la secció Un impulso colectivo les obres de dues directores debutants, Yo la busco de Sara Gutiérrez, film que comença com una comèdia generacional per mutar en una experiència més fosca i ornírica, i Ver a una mujer de Mònica Rovira, una pel·lícula visualment extraordinària que gairebé esdevé un exorcisme autoafirmatiu.

Fora de la secció Un impulso colectivo i participant a Talents, la secció competitiva del festival, hi trobem també dues pel·lícules de talents locals: A estación violenta de la jove directora Anxos Fazáns, basada lliurement en el llibre homònim de Manuel Jabois, i amb la col·laboració en el guió d’Ángel Santos (Las altas presiones); i Jean-François i el sentit de la vida, debut en la direcció de llargmetratges del reconegut curtmetratgista Sergi Portabella, amb l’odissea en què s’embarca un adolescent decidit a ser existencialista.

Tanca la presència de directors espanyols dins el D’A 2018, l’estrena d’El vent és això, experiment de Pere Vilà amb diversos alumnes de l’institut Santiago Sobrequés de Girona, que va començar com un exercici didàctic per acabar prenent la forma de llargmetratge i que compta amb Alex Brendemühl entre els seus protagonistes.