Arxiu

Barcelona és una mare que alberga milers de mares, fills i filles. La cineasta Carme Puche fa un paral·lelisme entre el seu cos i el de la ciutat, observant-la, retratant-la i dialogant, a força d'imatges, amb la visió que els seus propis fills tenen del seu entorn.

Un passeig per Barcelona, des de Torre Baró fins a Montjuïc, acompanyat pels sons de cada barri i la improvisació del saxo de Laura Ulldemolins, tot de la mà de Meritxell Colell.

Amb una potent capacitat evocadora que podria ser el revers més independent del cinema de Jordan Peele, el director il·lustra situacions quotidianes on el racisme és el protagonista latent. Una pel·lícula directa, plena de ràbia i d'un surrealisme visceral.

Barcelona és plena de vestigis que parlen de la història col·lectiva. Aquesta història, però, gairebé sempre es relata des d'una visió oficialista i patriarcal. Astudillo busca, en els racons de la ciutat, aquells que ens parlen del paper invisibilitzat de la dona.

Entre el cinema de Kiarostami i la mirada de Jean Vigo, les aventures de dos nens kurds per banyar-se en una piscina a la qual els deneguen l'entrada són una petita delícia, tan subversiva com la seva actitud i tan refrescant com l'aigua on desitgen nedar.

Una peça del col·lectiu La Selva, dirigida per quatre directores, en forma de diàleg entre diaris personals amb un punt en comú: la ciutat com a punt de reunió, epicentre de mirades, modes de vida i procedències vàries; d'individualitats i també de sinergies.

Si la ciutat la construeixen les persones i aquestes es construeixen d’emocions, quins espais de la metròpoli queden reservats per a la nostra part més humana? Una mirada lúcida i diferent cap a l'ecosistema urbà.

Eva Murgui fixa la seva mirada en Cornellà, una ciutat perifèrica amb la qual se sent molt identificada, en permanent metamorfosi, de gent lleial i vocació per l'absurd. Una ciutat amb actitud de poble i un poble que es creu ciutat.

Una mare que es dedica a netejar els parabrises dels cotxes a la parada d'un semàfor vol recuperar la custòdia dels seus fills, als quals s'han emportat els serveis socials. Amb l'ajuda de la seva neboda adolescent faran mans i mànigues per aconseguir-ho.

Un dels talents més joves i potents del cinema argentí actual, Sol Berruezo Pichon-Rivière, torna al D'A amb una història sobre una rígida mare de família que un dia es lleva amb el cos d'una nena petita. I tal com fa cos, la vida li fa un tomb.

Pedro té por. De la Terra s'enlairen naus, que inicien viatges interestel·lars. Ell, però, sembla destinat a quedar-se en un món que s'encamina cap a l'extinció. Fins que arriba Eva, i amb ella, l'esperança. Un relat de ciència-ficció amb accent portuguès i ecos de High Life.

Un dia i una nit. Aquest és el temps que passa Marion, una adolescent que acaba de patir una pèrdua familiar, caminant per París. En aquest trajecte, entre la letargia i l'exaltació, es creuarà amb persones diverses que l'acompanyaran en l'entrada d'una nova etapa vital.